Feromones

Quan la Verònica Cartonera, a través de l’Anna, em va proposar fer les portades del llibre de contes de la formigueta Vint-i-vuit vaig acceptar

Potser perquè el meu cervell encara retenia la informació, que havia llegit molts anys enrere, sobre la feromona que desprenen les formigues i com és d’essencial per a la vida a la Terra. Soc un amant dels animals. Crec que tot i tots formem part del macrocosmos en què vivim i que TOTS som indispensables per a la vida, encara que sembla que ho haguem oblidat fa molt i molt temps.

Potser perquè sempre m’han agradat les coincidències i en aquell moment la meva neta feia P3 i formava part de la classe de Les Formigues.

Un cop dit que sí, vaig cercar formigues a la història de la pintura. Poca cosa a part de Dalí i, és clar, dissenys actuals.

Vaig començar a pintar les portades i a experimentar amb la massa de les formigues, el seu cos ordenat per un objectiu, per uns missatges i també amb alguns temes extrets dels contes del Josep. La Vint-i-vuit i la lluna rodona a la bassa de les granotes; el seu viatge en vaixell, l’anada al camp d’aviació… I ara, sovint, quan passejo, segueixo mirant el terra intentant desentranyar el seu missatge.

L’experimentat: fons terra i negres formigues, deixant un bon relleu en tintes i acrílics, respectant la meva immersió en l’abstracció.

I us faig una proposta. Si voleu gaudir d’aquesta feromona essencial per a la vida de la terra, deixeu el llibre que teniu a les mans al camp, a prop d’un formiguer, amb unes engrunes de pa i petites llavors. Segur que les formigues impregnaran el llibre, i a la vostra biblioteca i a la casa els farà bé. Si us plau: no cal que demaneu la feromona a Amazon!.

Joan Parramón