2023

Nova exposició individual al: Centre Jujol – Can Negre. Sant Joan Despi. Febrer/Març 2023.

2022

HOMENATGE A LA TERRA. Exposició individual de Joan Parramón al CENTRE CIVIC COTXERES BORRELL. Barcelona. Octubre 2022

HOMENATGE A LA TERRA és el nom de la sèrie on inspirant-me en imatges obtingudes a través de Google Earth, o altres mitjans, per al traslladar-les al llenç plasmar les meravelles de la Terra els seus colors i tons, intentar expressar el gran espectacle i la vida que ens ofereix contínuament la Terra a tots els racons del planeta. És la meva aportació a la feina i reivindicació de molts homes i dones justos que ara, en el futur i al llarg de la història han intentat despertar la consciència de la Humanitat i que com anem comprovant amb el «Canvi Climàtic» ha estat una altra advertència ignorada i tot i així defensar la Terra, defensar l’ecologia, la vida de tots els animals i apropar-nos a la consciència de cada element.

Exposition personnelle à Périgueux, galerie L’Appart « Dans l’Arc-en-Ciel » Avril 2022

France. Perigueux. Galerie l’APP Art. Avril 2022, Joan Parramón. En el ArcoIris/Dans L’Arc-en-Ciel. L’artiste barcelonais entame une valse d’abstractions lumineuses, suite logique de ses précédentes recherches sur la transcription abstraite de ses éblouissances solaires.

» l’Arc-en-Ciel 

J’ai commencé l’année 2021 en ayant entrepris un travail sur les couleurs de l’arc-en-ciel avec le souci d’élaborer les couleurs exclusivement avec des pigments en medium acrylique et des pigments fluorescents pour obtenir des colorations plus vives, plus vibrantes. C’est ainsi que j’ai introduit les couleurs et les formes de l’arc-en-ciel dans leur interprétation et exaltation, dans leur rêve de traités, louanges et beautés que le jeu des couleurs réalise dans les horizons et tempêtes de la planète ainsi que sur tout objet qu’il touche.»

Exposició individual de Joan Parramón al Museu del Càntir d’Argentona. Febrer- Abril 2022

Sota el títol de: “Macrocosmos & Microcosmos” es presenta la Exposició individual de Joan Parramón al Museu del Càntir d’Argentona. Febrer- Abril 2022

Una proposta entorn l’univers, observant, introduint-se des de l’interior, travessant la seva immensitat des de la visió del macrocosmos a la del microcosmos. Un intent de nodrir-nos d’ell, observant les tonalitats, les formes, les llums i el misteri. L’univers ho abasta tot, ens envolta en la seva grandesa, i és per això que fem aquestes obres com a tribut i com a petició. «Tot està en tot». Tot està connectat. Tant al microcosmos com al macrocosmos, trobem exemples de senzillesa suprema i de grandiositat. Del macrocosmos o Gran Animal Celest, com deia Plató , a l’Univers, a l’ésser humà concebut com un petit univers, des de la flor, l’animal, les neurones, d’aquí portem les idees i exemples per aquest treball. Conceptes que es troben en abundants textos de cultures diverses, apareixen als albors de la filosofia presocràtica, també en textos de la filosofia hindú, a la Xina, als Upanishads i al cristianisme originari on l’Univers és consciència així com cada partícula i element que el forma.

Va ser durant el 2018 que vaig començar a organitzar el meu treball entorn de “Macrocosmos & Microcosmos”, primer més orientat a les grans galàxies i després a poc a poc aterrant a la terra i als seus elements com en aquesta exposició al Museu del Càntir d’Argentona, on destaquen accions sobre el territori com: “Rierol de Muntanya” i “A les entranyes de la Terra”, també obres al voltant de l’Arc Iris i un grup de 6 petites obres dedicades a les Fonts d’Argentona, un magnífic patrimoni en aquesta localitat que acull la meva obra.

Feromones

Quan la Verònica Cartonera, a través de l’Anna, em va proposar fer les portades del llibre de contes de la formigueta Vint-i-vuit vaig acceptar

Potser perquè el meu cervell encara retenia la informació, que havia llegit molts anys enrere, sobre la feromona que desprenen les formigues i com és d’essencial per a la vida a la Terra. Soc un amant dels animals. Crec que tot i tots formem part del macrocosmos en què vivim i que TOTS som indispensables per a la vida, encara que sembla que ho haguem oblidat fa molt i molt temps.

Potser perquè sempre m’han agradat les coincidències i en aquell moment la meva neta feia P3 i formava part de la classe de Les Formigues.

Un cop dit que sí, vaig cercar formigues a la història de la pintura. Poca cosa a part de Dalí i, és clar, dissenys actuals.

Vaig començar a pintar les portades i a experimentar amb la massa de les formigues, el seu cos ordenat per un objectiu, per uns missatges i també amb alguns temes extrets dels contes del Josep. La Vint-i-vuit i la lluna rodona a la bassa de les granotes; el seu viatge en vaixell, l’anada al camp d’aviació… I ara, sovint, quan passejo, segueixo mirant el terra intentant desentranyar el seu missatge.

L’experimentat: fons terra i negres formigues, deixant un bon relleu en tintes i acrílics, respectant la meva immersió en l’abstracció.

I us faig una proposta. Si voleu gaudir d’aquesta feromona essencial per a la vida de la terra, deixeu el llibre que teniu a les mans al camp, a prop d’un formiguer, amb unes engrunes de pa i petites llavors. Segur que les formigues impregnaran el llibre, i a la vostra biblioteca i a la casa els farà bé. Si us plau: no cal que demaneu la feromona a Amazon!.

Joan Parramón